1. |
Somatismes
03:33
|
|
||
Excursionistes d’attrezzo xiulen valents. Reverbera el seu eco per tot el Montseny. La salut de les truges, ahir, preocupant. Avui xisclen de joia veient el sol despuntar.
Bon dia, dia. Bon dia, nit. Les tardes són bones, però em quedo amb els matins.
Colibrís a l’esòfag, hipopòtams a les mans vingueren dels tròpics, més enllà de Gibraltar. La fruita és madura, l’hem de collir. Porta les caixes i les olives al molí.
Bon dia, dia. Bon dia nit. Les tardes són bones, però em quedo amb els matins.
|
||||
2. |
Plàstic
02:45
|
|
||
3. |
Gran
02:28
|
|
||
Diu que s’ha fet gran, ara és molt tard, l’arròs se li ha passat. Els maldecaps els compra a grapats, va sovint al banc, fora hi té un cotxe aparcat. Ens diu: “Ha estat divertit, ara no tinc més temps. Busca un amic per passar-ho bé”. Les nits no són per fer soroll, són per dormir al costat de qui ell vol. Diu que no, que no sap per què ens diu adéu, ens ha de dir adéu.
|
||||
4. |
Nen mimat
04:15
|
|
||
5. |
Falconades
03:07
|
|
||
6. |
Espera
03:09
|
|
||
Un rostre capficat arriba puntual, amb un posat seriós espera que la cita arribi.
El cotxes xiulen al passar, els peus clavats a terra, el món es mou tan ràpid, tan lenta és l’espera. Llavor que el temps sembrava, llavor que l’espera adobava.
Arrels dels peus sortiren i en la terra s’endinsaren, mentre esperava els núvols el regaven. Bevent de pols i fang, obrint-se pas entre el rocam serà un tros de verd veient el sol brillar. Llavor que el temps sembrava, llavor que l’espera adobava, arrels furgant la terra, a dalt el sol s’amagava. Donà fruits al capvespre. La millor collita en anys.
|
||||
7. |
Orgue de maneta
03:06
|
|
||
Un toca el piano, l’altre el violí. Un l’arpa, l’altre el banjo, el violoncel, la flauta i el xerrac. Parlaven, parlaven i no tocaven. No se sentia la música sonar, però en un racó un home callava.
–I vós, senyor, quin instrument toqueu, que no se us sent la veu?
–Jo toco l’orgue de maneta, i també la ganiveta.
Amb aquesta tots els músics va matar i una nena va trobar:
–Jo jugava al cèrcol, a la xarranca, amb una galleda blanca i una pala blava. Jugava a nines, al soldat plantat amb la meva germaneta. Però ja en tinc prou.
Vull jugar a assassins, punyeta.
Vull jugar a l’orgue de maneta.
Tots junts van matar tanta gent com van trobar i van tenir moltes criatures: el fill gran va aprendre a tocar el piano, el segon el violí, el tercer l’arpa, el quart el banjo, el cinquè el violoncel. I van començar a parlar fins que ja no se sentia res i va caldre tornar a començar amb l’orgue de maneta.
|
||||
8. |
Flora i fauna
03:23
|
|
||
Ella parla amb les plantes cada matí quan surt el sol, el seu jardí és l’enveja del veïns. Les clorofil·les són tranquil·les, la pell i els ossos porten el neguit. No t’imagines com se les estima. Oblidar el que no som, entendre què cony som. Si sóc pare o sóc fill. Sóc espasa? Sóc oblit? Esborrar allò viscut no és possible, tampoc ho vull. Les ferides seran cicatrius, tatuatges enmig del pit.
No t’imagines com se les estima, els diu coses que ni a tu ni a mi. Els dius coses difícils d’oblidar, per això camina sense por.
|
||||
9. |
Espai = oportunitat
02:38
|
|
||
Ells compren espais buits; jo, oportunitats. Per respirar millor, deixar la ment en blanc.
Vinc d’un lloc on els edificis alts estan plantats com si fossin pins resseguint el litoral. La sorra ha volat, el mar és calent, la gent s’ha amagat, en un món desert. Pluges de pols ho reguen tot des de bon matí fins que es pon el sol.
Ho van investigar a la universitat: l’holocaust nuclear no pot fallar. La terra d’on jo vinc la vam vendre a dos guiris forrats. El sutge es barreja amb el record i l’aigua del pou és plena de sal. Sense lloc on caure morts ara somiem en nous planetes, busquem senyals al cel de vida intel·ligent que ens vingui a salvar.
Ells compren espais buits; jo, oportunitats.
|
||||
10. |
Benestar animal
02:29
|
|
||
Tant se val si mai més tornarem a ser el mateix: mai més tornarem a ser aquí.
Si ara mor part de tu per anar a part de mi: mai més viurem un final.
Sóc conegut de tants i amic de pocs, ha estat un any que en semblen molts. La nit més freda de les nits d’un dilluns molt dilluns subsistiré per arribar on ets tu. El matí més clar de tots d’un dissabte d’abril t’agafaré incrèdul la mà. Sóc conegut de tants i amic de tots, practicant l’assaig-error reciclem no sabem què. Ha estat un any que en semblen deu.
|
||||
11. |
Fugida
02:32
|
|
||
Quan la por et rondi i el fred ataqui glaçant-te el cor. Quan perdis la son, distreta tot el dia, aïllada en algun lloc: serà el moment de creuar la ciutat, calar-hi foc i córrer com un boig, aixecar pols i no girar el cap mai més. Creuar les muntanyes per baixar a la vall.
|
||||
12. |
Foc _ Carena
03:53
|
|
La Sentina Catalunya, Spain
La Sentina som Albert Girons, Oriol de Balanzó, Marc Sospedra i Santi Bonastre. Després de Somatismes, un EP auto-editat el 2009, el febrer de 2012 vam presentar "Falconades", el primer llarga durada editat per The Indian Runners.
If you like La Sentina, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp